El que hauria d'haver estat el dia més feliç a la vida de la narradora d'aquesta novel·la es converteix en l'inici d'una història de bogeria. L'ansietat se n'apodera i el pes del món cau sobre les seves espatlles per partida doble: ha de cuidar els seus bessons nounats i donar veu política als que han confiat en ella.
Aquesta història indaga en una ferida personal per connectar amb lluites universals, i esdevé un viatge a través de l'art, la literatura, la mitologia i la història de la medicina. Amb mestria, Mar García Puig converteix l'experiència personal en un relat que ens parla de totes les dones que alguna vegada han sentit que el seny les abandonava i de tots els homes que les han silenciat, emparats per segles de ciència, mites i política.
«El 20 de desembre de 2015 em vaig convertir en mare i vaig embogir. [...] Al capvespre, mentre jo comptava contraccions a la sala de dilatacions, el país comptava escons. I tots dos comptes confluïren en una nova vida per a mi, perquè un d'aquests escons acabaria sent meu. El mateix dia del naixement dels meus fills, em vaig convertir en diputada al Congrés».